Vaig
portar-lo a reposar forces. Per a mi una bullabesa, per ell un endoll.
Pobret! estava dielèctric, passiu...pensava
que s’havia descarregat del tot
després de tota la nit d’encebament de
la força electromotriu i d’acoblament de
circuits. Després de sopar (digueu-me trapella) vaig comprovar la càrrega de la batería i per sota la taula, amb el peu descalç, vaig
alternar la pressió fins a percebre l’energía
tèrmica prèvia a la injecció de
la turbina. Com que em feia por una fuita sobtada d’energía residual, vaig baixar dissimuladament sota la taula i li
vaig descordar l’arnés per disminuir un xic la tenssió del dispositiu,
però ja tenia una altra sobrecàrrega!
S’havia d’alliberar l’energía excedent per
evitar un accident. Així que allà sota la taula mateix vam haver de bombejar l’aigua condensada per el canal
d’alimentació...Els cops d’ariet
anaven traslladant la taula per la sala sorprenent comensals i cambrers però el
CX-15 no s’aturava, i no es va aturar fins que no es va obrir el sobreeixidor. PSSSSSSsssssst...
El camp electromagnètic va posar en marxa
el fil musical. Sonava “màgic” de Queen.
El CX-15
s’ha posat de moda entre la població femenina, però les instrucions nomès venen
en Xinès!
* si algú
te la traducció, agrairia que me l’enviés a:
canalsdedescarrega@hotmail.com
