Feia temps que A tenia ganes de sortir fora de la ciutat. Desconnectar de l’estrès.
Els seus amics de Montpeller l’havien convidada a la festa d’aniversari de Iris, una companya seva de la facultat que ara vivia a la provença. Es feia als afores de la ciutat, en una casa de pagès entremig de l’espígol florit..
Els seus amics de Montpeller l’havien convidada a la festa d’aniversari de Iris, una companya seva de la facultat que ara vivia a la provença. Es feia als afores de la ciutat, en una casa de pagès entremig de l’espígol florit..
Aquell dissabte
agafaven un tren cap a Montpeller amb un amic seu, el qual ja feia temps que
notava interessat i que a ella li agradava força.
Havien quedat a la
cafeteria de l’estació de França a dos quarts de nou. Quan
l’A va arribar R ja hi era. Estava
recolzat a la barra prenent un te. Va somriure en veure-la i li va fer un petó
a la galta molt a prop dels llavis, com per descuid. Feia olor de sabó. Ella va
demanar un altre te al cambrer. R anava amb texans i una fina camisa blanca
per fora dels pantalons. Encara duia els cabells mullats d’haver-se’ls rentat. L’A duia un vestit blanc de cotó acampanat i unes sandàlies romanes, portava els
cabells recollits en una mena de monyo improvisat. Estaven a meitat de juny
però feia calor.
Van afanyar-se cap a
l’andana... no faltava gaire. Quan van arribar al tren l’A va veure que era un
tren dels antics. -perfecte-, va pensar.
Van seure l’un davant
de l’altre al costat de la finestra, tot explicant-se les coses pendents fins
arribar a Figueres. No va pujar ningú més al seu departament.
-Quina sort que hem
tingut- va pensar A.
A volts del migdia,
després de menjar-se un entrepà que duien a la bossa, R va posar-se les
ulleres de sol com per dormir una mica. L’A estava massa inquieta per
dormir. Va endollar el ipod i deixava vagar els pensaments tot mirant per la
finestra...El contrallum del vidre li mostrava la imatge de R invertida. Estava dormint... Li va semblar molt atractiu.
No hi ha res més
eròtic que el departament d’un tren de llarg recorregut, pensava A, d’aquests
que son per sis o vuit persones, però encara no s’han omplert i s’hi pot tancar
la porta... va envermellir al observar on l’estaven portant els seus
pensaments... No sabia si l’erotisme provenia d’estar en un lloc semi-públic
però al mateix temps íntim,... o més aviat de que els llocs que estan en
moviment, tenen la sorprenent virtut d’activar una mena de desconnexió. Una
cosa semblant a pujar a un gronxador...
A Ella se li activava
el desig quan no el mirava directament a la cara, sinó quan l’intuïa de reüll. Quan
es presentava gairebé com un accident, com una relliscada pendent avall...com
una solució inevitable. Com l’aigua escapant de la presa per una comporta que
algú s’havia deixat oberta... Era massa inquieta com per conformar-se amb una
relació rutinària o costumista, volia sentir la vida renovar-se a cada instant.
Volia amants originals. Forts i subtils a l’hora. Sensibles. Creatius...al
mateix temps li feia por la dependència que li podia generar algú amb aquesta
capacitat d’emprendre el vol...Però era just el que la motivava. I R li
agradava tant...
L’A tenia els peus
descalços posats en el seient del davant, un a cada banda de les cames de R. Va començar a mirar R directament, escudada en la seva suposada absència. Notava com se li escalfava tot el cos, des de la panxa a les extremitats. El va
estar mirant a llambregades, els cabells rebels, els llavis molsuts com de dona,
llaminers...Va veure que ell separava lleugerament les cames, com posant-se bé. No va poder evitar mirar-li l’entrecuix, estaria empalmat? O aquell volum era el seu en estat
natural?. Va empassar saliva, s’estava posant molt calenta. Havia de pensar en una
altra cosa o bé anar una estona als lavabos i desfogar-se...
R va somriure. No
dormia, se’n hauria adonat?... Va agafar un peu d’ella i se’l va posar sobre el paquet tot
fregant-se i fent-li notar el seu estat. Va quedar muda de sorpresa, deixant-se
fer, però sentia que les forces l’estaven abandonant. Estava erecte i molt. Va posar-se a la vora del seient i va estirar l’A fins tenir-la sobre la
seva falda. Amb la boca entreoberta va acostar-se a la boca d’ella lentament, assaborint
els seus llavis delicadament i atrapant-li la llengua entre els seus. A va
notar la humitat de la seva vulva i com augmentava de mida amb l’excitació, el
cor bategava desfermat... Va descordar la camisa de R amb pressa, olorant-li
el pit pelut, càlid i aromàtic..i després els pantalons, palpant amb delit aquella columna suau i
calenta..., la sentia palpitar... R gemegava, estava excitadíssim, havia de
fer-ho, però tenia por que entrés algú... Va aixecar-se i va posar la balda a
la porta. Ell la va agafar ràpid per la cintura i la va atraure altre cop cap a
ell, la va asseure sobre seu, enretirant-li
les calces de costat li passava la punta de la polla erecte entre els llavis
mullats del cony,sense penetrar-la, notant aquella humitat suau i deliciosa.
Sentia que Ella no podia més, que necessitava que la follés, però volia
allargar el plaer de sentir-la gemegar amb urgència... Llavors va anar entrant
lentament dins aquella cova calenta amb petites empentes. El tren semblava
acompanyar les envestides de R amb el seu vaivé, A es va agafar de les
barres de ferro on es posa l’equipatge i es movia al ritme de R, gemegant com
un animal ferit..R va treure un pit de A fora de l’escot i el llepava
com si fos una fruita, el mugró acusador apuntava la seva boca i demanava més...llavors
R li va agafar el cul amb les mans obrint-lo per poder entrar més endins i va
començar a empènyer rítmicament i més
ràpid A no parava de gemegar, fosa d’èxtasi. –sí, dóna-m’ho tot, així, així ....-
Llavors van trucar a la porta. Hi havia dues
senyores amb maletes que deien que aquell era el seu departament i que no podia
estar tancat...Obrin o cridarem al revisor!.
Quanta estona devia
fer que picaven a la porta?
A i R es varen
afanyar a tornar al seu lloc i posar-se bé la roba i van obrir el baldó. Les
dones amb cara de enfadades i ells amb la cara vermella, despentinats i amb olor
de sexe a l’ambient...
A va dir entre
esbufecs:
-Perdonin, és que ens
havíem adormit...
